Cose que no canvien

El fet de treballar am una gestoria em fa tenir un tracte molt directe amb la declaració de la renda, però segurament el que em crida més l'atenció es q es un tràmit que gairabé tothom si ha trobat, o si trobarà.
Jo era noi feliç ja que em pensava que aquest any em lliuraria de fer la Renda, però per una carambola de la vida, haig de fer la declaració, de fet le feta, de fet ja l'he pagat. I jo em pregunto, com un paio com jo, que no arriba a la minsa catègoria de mileurista, ha de pagar a Hisenda. Però a veure si no tinc un duro, si hi ha més diners a la caixa forta del Banc de Senegal (em consta que l'ultim cop que la van obrir, hi van trobar dos pagarés pel valor de 2o dólars i tres chillings, i un os rosegat) PQ haig de pagar.....En fi, clar q sé pq haig de pagar sinò potser no hauria de trebllar en una gestoria, però em sembla injust.
A més em trobo am la situació que la gran majoria d'amics meus els hi tornen dieners, hi per un cop he reviscut aquella situació a l'escola quan repartien les notes, aquelles cares de felicitat, contrestades am la meva cara de "òstia nanu quina catejada!!" . Recordo en aquella época que l'empollón de la classe alerdejava de notes, i en serio que feien goix, notables, excel.lents,quan me les deixava veure, pensava, ojalà arribes a casa amb aquests notes....Doncs ara quan veig les declaracions dels meus companys amb aquelles quantitats a la casella de devolució, penso, ojala arrives jo a casa amb aquesta declaració! Ja ho veieu hi ha ncoses que no canvien!!